El Vel

El vel, mocador o hijab és una realitat cada cop més present a la nostra societat. Aquest fet ha de ser vist amb total normalitat, sempre i quan sigui una pràctica exercida lliurement per la dona i no vulneri els seus drets com a esser humà.

- No es pot criminalitzar una actitud que expressa una exteriorització d’una cultura i/o religió que les dones fan seva. En tot cas, només caldrà actuar quan el fet de portar el vel, mocador o hijab sigui imposat de manera intolerant i/o violenta.

- Pel que fa a l’aspecte religiós, comentar que Catalunya es una societat que es declara aconfessional. Això comporta que tothom que ho desitgi pugui professar la religió que consideri oportú, sempre i quant es respectin totes les demés. Cal diferenciar els termes de aconfessionalitat i laïcisme, ja que els països que es consideren laics poden arribar a prohibir l’ostentació o la demostració de símbols religiosos.

- El fet de prohibir i/o imposar fa que no es consideri a la dona amb capacitat de decisió. És per aquest motiu que no podem acceptar de braços creuats la sistemàtica minusvaloració de la voluntat de les dones que sempre se les considera manipulables.

- S’ha d’optar, per tant, per convèncer i per a que siguin elles mateixes les que decideixen lliurement si volen dur o no el mocador. A més, no podem oblidar que el que porten les dones musulmanes acostuma a ser un mocador que tapa el cabell i no pas un vel, ja que aquest tapa la cara. Per tant, no és just anomenar vel quan sovint el que vesteixen és un mocador.

- En aquesta línia, cal argumentar que els nostres estàndards de feminitat occidental també són imposats, és per aquest motiu que no ens podem escandalitzar per la manera de comportar-se d’una cultura diferent a la nostra.

- Hem d’acceptar, per tant, sempre i quan no atempti contra la nostra pròpia identitat cultural i no siguin costums que la societat consideri clarament com a aberrants (l’ablació del clitoris, per exemple), que són noves formes de fer i que la societat catalana s’ha anat forjant i nodrint de les diferents cultures que han anat arribant durant el decurs de la nostra història.

En definitiva, estem a favor de la llibertat de cadascú d’expressar la seva pròpia identitat cultural:

- Només es podrà actuar quan es vulnerin els drets de les dones, tot actuant sobre les estratègies que en forma de pressió se’ls imposa de manera violenta i/o intolerant.

- No podem criminalitzar sistemàticament una actitud que expressa una exteriorització d’una cultura i/o religió que les dones fan seva, sempre i quan sigui una opció presa lliurement.

- El fet de prohibir o imposar comporta una minusvaloració de la voluntat de la dona i una disminució de la seva capacitat de decisió.