dijous, 11 de juny del 2009

Inauguració dels Punts Òmnia de Figueres i Salt

El Conseller de Governació i Administracions Pùbliques, en Jordi Ausàs, el delegat de Govern a Girona, en Jordi Martinoy, i el director General d'Acció Comunitària, en Xavier Garriga, van assistir a la inauguració dels nous punts de Salt i Figueres, acompanyats d'altres personalitats. Tots plegats van assistir a la possada en marxa d'aquests nous projectes que, estem segurs, faran grans aportacions a la xarxa.

Una manera de conèixer millor els nous Punts Òmnia, els seus participants i també als seus dinamitzadorsi és entrar, encara que sigui uns minuts, en el seu espai. Especialment el dia de la seva inauguració! Amb aquest petit recull d'imatges, els donem la benvinguda a la Xarxa.


Llegir Més...

Presentació del curs de dependents/es a Girona

El passat dimecres 20 de juny, es va presentar a Girona el primer curs de formació per a dependents i dependentes del comerç gironí. Aquest curs, que es dur a terme amb el suport de l’àrea de Comerç de l’Ajuntament de Girona, té per objectiu formar en la llengua catalana i en l'atenció al client a les persones que es troben en situació d'atur a la ciutat. A Girona, el col.lectiu de persones immigrades suposa unes 19.000 persones, 8.500 de les quals provenen de l'Amèrica Central i del Sud i s'organitzen a travès de 9 associacions. Fedelatina aglutina les diferents associacions llatinoamericanes de la ciutat i la seva presidenta -Clàudia Fernàndez- està convençuda de la importància de la llengua com a eina d'integració i també de la millora de la formació d'aquestes persones, que poden trobar en el comerç gironí una sortida professional

D'altra banda, els comerciants del Centre -Eix Comercial de Girona han col.laborat també en el projecte oferint establiments per a les pràctiques d'aquests alumnes als comerços associats. L'eix comercial de la ciutat aglutina uns 500 establiments. A la ciutat, el sector del comerç representa entorn el 20% de l'ocupació, amb més de 7.000 persones i en aquests moments de crisi econòmica és el sector que millor està aguantant la recessió, atès que manté la contractació.
El curs per a professionals del comerç consta de tres mòduls formatius - Català, Atenció al client i Tèniques de venda- que s'impartiran en vuit sessions matinals i es durà a terme a l'Estació Espai Jove. És previst que aquest tipus de formació es pugui continuar i s'amplïi també al sector de la restauració de la ciutat.
Llegir Més...

El Vel

El vel, mocador o hijab és una realitat cada cop més present a la nostra societat. Aquest fet ha de ser vist amb total normalitat, sempre i quan sigui una pràctica exercida lliurement per la dona i no vulneri els seus drets com a esser humà.

- No es pot criminalitzar una actitud que expressa una exteriorització d’una cultura i/o religió que les dones fan seva. En tot cas, només caldrà actuar quan el fet de portar el vel, mocador o hijab sigui imposat de manera intolerant i/o violenta.

- Pel que fa a l’aspecte religiós, comentar que Catalunya es una societat que es declara aconfessional. Això comporta que tothom que ho desitgi pugui professar la religió que consideri oportú, sempre i quant es respectin totes les demés. Cal diferenciar els termes de aconfessionalitat i laïcisme, ja que els països que es consideren laics poden arribar a prohibir l’ostentació o la demostració de símbols religiosos.

- El fet de prohibir i/o imposar fa que no es consideri a la dona amb capacitat de decisió. És per aquest motiu que no podem acceptar de braços creuats la sistemàtica minusvaloració de la voluntat de les dones que sempre se les considera manipulables.

- S’ha d’optar, per tant, per convèncer i per a que siguin elles mateixes les que decideixen lliurement si volen dur o no el mocador. A més, no podem oblidar que el que porten les dones musulmanes acostuma a ser un mocador que tapa el cabell i no pas un vel, ja que aquest tapa la cara. Per tant, no és just anomenar vel quan sovint el que vesteixen és un mocador.


- En aquesta línia, cal argumentar que els nostres estàndards de feminitat occidental també són imposats, és per aquest motiu que no ens podem escandalitzar per la manera de comportar-se d’una cultura diferent a la nostra.

- Hem d’acceptar, per tant, sempre i quan no atempti contra la nostra pròpia identitat cultural i no siguin costums que la societat consideri clarament com a aberrants (l’ablació del clitoris, per exemple), que són noves formes de fer i que la societat catalana s’ha anat forjant i nodrint de les diferents cultures que han anat arribant durant el decurs de la nostra història.

En definitiva, estem a favor de la llibertat de cadascú d’expressar la seva pròpia identitat cultural:


- Només es podrà actuar quan es vulnerin els drets de les dones, tot actuant sobre les estratègies que en forma de pressió se’ls imposa de manera violenta i/o intolerant.


- No podem criminalitzar sistemàticament una actitud que expressa una exteriorització d’una cultura i/o religió que les dones fan seva, sempre i quan sigui una opció presa lliurement.

- El fet de prohibir o imposar comporta una minusvaloració de la voluntat de la dona i una disminució de la seva capacitat de decisió.
Llegir Més...

Experiència de NOUS CATALANS

L’Associació Nous Catalans es va fundar al setembre del 2003. El grup fundador, format per un grup de dones immigrants amb inquietuds, va decidir crear l’Associació per tal d’ajudar a sobreviure els nouvinguts de la manera més digna possible, oferint tot tipus de col·laboració, ajudes i serveis a Barcelona.

Una vegada fundada, van començar a treballar amb les qüestions més punyents: entre d’altres, l’estructuració d’una assessoria jurídica per tramitar els permisos de residència, agrupació familiar, problemes jurídics, maltractaments, drogo-dependència, etc.; En aquest sentit, varem buscar un seguit de voluntaris, un psicòleg, una professora de català i informàtica, ciutadans voluntàries per fer conversa en català, empreses per crear una petita borsa de treball. Tanmateix, van demanar ajuda humanitària com roba, menjar i joguines per repartir als més necessitats, organitzar treballs de conversa i coneixement del territori, etc. Dins d’aquest context ens varem donar compte que tot això s’havia de complementar amb actes i ajudes sòcioculturals i lingüístiques per tal que coneguessin la cultura de la seva nova llar, així que varem fer una visita al Museu d’Història de Catalunya, mitjançant un acord amb l’Ajuntament varem poder repartir entrades gratuïtes del zoològic i del partit Catalunya–Equador; varem fer un homenatge a Francesc Macià i un altre a Lluís Companys; varem col·laborar a la Diada el 11 de Setembre, etc.
Per fer tot això havíem de donar-nos a conèixer, així que varem fer una gran festa de presentació i un desena de balls amb música llatinoamericana. També hem fet publicitat, hem escrit articles d’opinió amb diversos mitjans de comunicació, hem fet carnets de socis, targetes de visita, etcètera.

Finalment, l’Associació rep el suport de la Fundació CIREM, institució dedicada a la investigació social, la innovació de les intervencions socials i els serveis de proximitat a les persones. Aquesta relació de col·laboració s’estableix en termes logístics, a través de la cessió d’un espai de treball i de l’ús de diversos mitjans tecnològics, i en l’àmbit de l’assessorament, a través de la identificació de noves convocatòries i de l’orientació en la redacció de projectes.


Actualment, Nous Catalans vol fer una aposta per obrir-se a les comarques gironines per tal d’implementar un projecte denominat: PROGRAMA D’INTEGRACIÓ SOCIAL DE PERSONES ESTRANGERES IMMIGRADES EN CATALUNYA, EXERCICI CIVIL DELS DRETS I ELS DEURES QUE ELS SÓN RECONEGUTS I PROMOCIÓ DELS VALORS DE LA CONVIVÈNCIA I DE LA DIVERSITAT ARREU DEL TERRITORI

En aquest sentit, des de Nous Catalans entenem que la nova realitat de la immigració procedent de països extracomunitaris, amb cultures i formes d’entendre l’espai públic diferents a les tradicionalment arrelades a Catalunya, posa de manifest la necessitat de noves fórmules d’acció pública i de polítiques adreçades específicament a les problemàtiques que afronten i les necessitats que plantegen els col·lectius de nouvinguts/des.

Constatem que, d’una banda, el marc legal restrictiu per l’assoliment d’un estatus legal a les persones immigrants dificulta enormement l’exercici dels seus drets inherents com a persones i ciutadanes (dret a la dignitat, al treball, a l’habitatge). Això els dificulta la inserció al mercat laboral i les aboca a la precarització laboral i les feines a l’economia submergida, inserint-les així en molts casos en un cercle de marginació i pobresa que encara en dificulta més la plena integració i el ple exercici dels seus drets, empitjorant en molts casos la seva situació d’origen. Malgrat que el simple empadronament garanteix serveis bàsics com l’assistència sanitària, la vigència i aplicació de la llei d’estrangeria no permet l’accés de les persones immigrants sota uns estàndards mínims a la plena ciutadania, independentment de la possessió o no de permisos de treball i residència.

D’altra banda, les deficiències de les polítiques adreçades a la immigració des del govern central no permeten que les polítiques locals abastin el conjunt de problemàtiques que afronten les persones immigrants quan arriben a la ciutat. La necessitat d’aprendre català i castellà, així com d’entendre les formes de vida i gaudi de l’espai públic provoquen conflictes entre ciutadania, institucions i persones immigrants. Es revela, doncs, la necessitat de programes de mediació intercultural que ajudin a les persones a superar les conseqüències d’una integració que s’exigeix accelerada i que acaba sent traumàtica. Són habituals episodis d’ansietat i depressió provocats pel desarrelament, les noves condicions de vida en un espai urbà ordenat de manera diferent als seus països d’origen, juntament a les decepcions ocasionades per la difícil inserció al mercat laboral.

Tot plegat porta a la concentració de les persones immigrants en zones delimitades de les poblacions, donades les dificultats que afronten, i a un procés de guettització d’aquests col·lectius, sovint en funció de la seva àrea de procedència. Això provoca un greu empobriment cultural a les ciutats, que no es beneficien de les aportacions que poden fer aquestes persones, alhora que provoca una fractura social que pot seguir agreujant-se en el futur si no es dissenyen i s’apliquen polítiques d’integració adients.

De manera que, per afrontar aquesta problemàtica Nous Catalans proposa una intervenció que d’una banda faciliti la inserció social d’aquestes persones, i d’altra, propiciï canals de trobada amb la ciutadania que n’impulsin l’exercici civil dels drets i deures que els són reconeguts i que es troben recollits en diferents instruments internacionals, com ara la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat, que n’ha de ser el marc normatiu de referència.

El projecte que volem impulsar a la demarcació de Girona abasta dos àmbits amb aquest objectiu. El primer àmbit d’actuació és el suport inicial per l’acollida i l’orientació de les persones immigrants que arriben a les nostres viles i ciutats, mitjançant accions d’orientació social i jurídica, la posada en marxa de manera regular d’un Servei de Suport Psicològic fer facilitar-ne l’encaix i que estarà adreçat tant a persones immigrades com a les seves famílies en cas de reagrupament, així com l’aprenentatge del català i la millora de les capacitats professionals de les persones immigrants. L’objectiu és construir ponts de mediació entre la societat civil, les institucions i els immigrants, però també entre immigrants i el nou context on han de viure, per així garantir l’exercici dels seus drets i deures. El segon àmbit s’encabeix en la necessitat d’establir punts de contacte entre les diferents cultures d’origen de les persones immigrants i la ciutadania. Seguint amb la voluntat de mediació, es proposa continuar impulsant diferents instruments de comunicació i elaborar una agenda d’activitats trimestrals que inclogui temes d’interès comú tant per persones immigrants com per la resta de catalans, i mitjançant les quals teixir espais de convivència intercultural.

Llegir Més...